*

Saps les vegades que m'he ficat al llit diguen-me que demà seria un nou dia? Les vegades, que m'he aixecat amb la teva imatge dintre el meu cap, i he sospirat volguent dir, que avui m'acostaria a tu i et parlaria? I que mentres em vestia, m'imaginava que et podia dir? I allò em feia somriure, t'ho pots creure? Somriure. Eres l'unic motiu per el qual m'aixecava. Tu, tu i tu. Suposo, que a tu t'importava ven bé una merda, perque segurament no sabies ni el meu nom... Però tot i així jo només somreia per tu. Els cops que m'havia dit a mi mateixa que el que sentía, em feia sentir solament així a mi. Saps les 12390812098329 llagrimes que he tret per tu? Les milións de vegades que he volgut sortir a la meva terrasa per cridar el teu nom? Dir-li a tothom que t'estimo més que a ningú...? No ho saps, i mai ho sabrás, pero tot i així jo he nescut per viure el ara, ni tu ni ningú m'impadirá mai més seguir els meus somnis. Ni ara ni mai.