ELS MEUS NOMS

Sempre he sabut que Irene volia dir ‘’PAU’’, però mai m’havia repensat la idea. La veritat és que jo sempre he estat contra la guerra. La idea de  matar per una idea em fa por. De fet, els meus pares van estar a punt de posar-me Clàudia, però la meva mare es va negar perquè Clàudia vol dir ‘’coixa’’ i preferien dir-me Irene.  I aquí estic, i Irene em dic. Segurament, el meu nom junt amb el meu cognom és un dels que té més paraules del món. Irene de las Heras Ordóñez, cinc paraules. Sempre, he de repetir això: ‘’de las Heras separat i amb h’’ ja que la gent escriu ‘’Delasheras o de las Eras, o delas Eras, etc’’. I a més, és un pal perquè quan coneixes algú, sempre et pregunten ‘’què: “ t’agrada més Irene o Irena (en castellà o en català)?’’ i jo sempre dic, ‘’IRENA’’. Però la veritat és que m’és absolutament igual. El meu nom m’agrada ja que molt poques persones són anomenades així. Al meu curs, sóc l’única Irene. Sé que a Barcelona és on es posa més aquest nom, però a mi em sona... Em sona a mi... I també em fa pensar en un Huracà. Quan vaig sentir el seu nom, jo seia a un restaurant d’Anglaterra, i en veure el meu nom em vaig sorprendre. Un huracà que tenia de nom Irene? Vaig buscar hores després al google, i vaig veure que la filla del meteoròleg que l’estudiava es deia Irene. Així com l’etimologia del nom Irene vol dir ‘’PAU’’, l’huracà no fa cas del seu significat, i ho deixa tot com si res no fos res, com si la guerra fos senzillament la naturalesa.