VISCA JO!

Aquesta es la redacció més difícil que haig de fer aquest cap de setmana. Després de donar-li tantes voltes, he descobert que jo de a mi no em sé trobar coses bones. Per això m’he decidit a agafar un telèfon i trucar a una amiga. Però quan m’estava aixecant per fer-ho, he vist un dibuix gegant que tinc a l’habitació. És un petit àlbum que et feien al col·legi els teus companys de curs quan era el teu aniversari: escrivien i dibuixaven les teves coses bones. És un foli verd, que al voltant té uns dibuixos minúsculs, de tota la gent de la classe. Al mig hi posa PER MOLTS ANYS i a baix, les coses bones. Hi diu: ‘’et portes molt bé’’, ‘’saps jugar molt bé’’, ‘’ets molt simpàtica’’... M’he posat a riure, i m’ho he repensat, de fet sempre he tingut molta imaginació, no sé per què sempre he sabut trobar solucions a tot, i d’aquest fet me n’enorgulleixo. El comentari de : ‘’ets molt simpàtica’’ també m’ho he repensat. La veritat és que a vegades sóc una mica tímida, però sempre m’agrada saludar  la gent i riure amb ells. Això no és suficient per una redacció, així que continuo caminant fins al telèfon que està a sobre la tauleta, i llavors no sé per què, abans d’agafar-lo, comença a sonar. M’espanto, però l’agafo i dic ‘’si’’(com solc fer). És una amiga que em demana els apunts de Tecnologia, que si els hi puc enviar, els escanejo i els hi envio i em diu ‘’gràcies Irene, moltes gràcies per ajudar-me sempre’’ i jo somric. No he volgut trobar cap cosa bona de mi, però ja ha sorgit!! Sempre m’ha agradat ajudar, sempre m’ha omplert de joia, sempre, sempre i sempre, faig el que puc per l’altra gent. I aquí acaba el que podríem destacar com el que tinc de bo, o no acaba. No ho sé! I mai ho sabré, només sé que sóc com sóc, i a qui no li agradi que s’hi posi fulles. HE SIGUT COM HE SIGUT, SOC COM SOC I, SI PUC, SERÉ COM VULL SER.