RECORDA EL PASAT, VIU EL PRESENT I SOMIA EL FUTUR.

’Recorda el passat, viu el present i somia el futur’’ Aquest és el  motiu per aixecar-me cada cop que caic, pensar que vindran coses noves em fa sentir com mai m’he sentit. ‘’Somia el futur’’ aquestes 11 lletres són les que m’agraden més de tot l’eslògan, una petita veueta dintre el meu cap la repeteix ‘’somia el futur, somia el futur, somia el futur...’’ Però, per què haig de començar pel futur si no en ser res d’ell ara mateix? No tinc bola de cristall, ni cartes, ni visions. Només tinc una cosa, l’esperança de trobar el que busco. Per això començaré pel principi ‘’recorda el passat’’. Ja m’agradaria a mi ja, recordar tot el que és bo de la meva vida, però capacitat suficient per això, no  en tinc. De petita em van fer creure que viure era fàcil, no em van dir que em trobaria amb situacions difícils durant la meva vida. Però ara he entès  que no tot es qüestió de sort i que tot i que jo cregui amb els miracles hauré de lluitar pel que vull, ara i sempre. I de cop amb el ‘’ara’’ me’n vaig a present, però no tan ràpid...  Ràpid passa el temps i res no dura gaire... Quan tenia 8 anys més o menys, quan vaig creuar aquell carrer i vaig estar a prop de la mort. Recordo com la meva àvia es va apropar a mi corrents després que jo em quedés unes dècimes de segon al mig del carrer, espantada. Durant aquells segons vaig aprendre que les decisions s’han de prendre abans de fer cap cosa ‘’pensa i després actua’’. Suposo que ara, això ho veig diferent, com quan em surt 17:17 al mòbil (quatre números iguals) i tanco molt fort els ulls per demanar aquell desig. Desitjar, ara desitjo anar fins a la cuina per agafar la capsa de galetes, però la mandra m’atura. Sí, sóc orgullosament mandrosa, m’enfado molt ràpidament i quan vull tinc un mal humor increïble. Tinc defectes, com tothom, suposo. Per això visc l’avui i l’ ara amb les persones que estimo, perquè sé que cada segon és únic i irrepetible. I ara per fi, torno a les ultimes 11 lletres ‘’somia el futur’’. Això és fàcil, somiar, tancar els ulls o somiar desperta. De fet, jo mai m’he avorrit sola, mai.  He somiat desperta tota la vida. Sempre, una part del meu cervell esta en aquell món. I ara, us deixo, no vaig a somiar el futur, vaig a  viure’l.