He triat aquesta foto sobretot
perquè es veu l’horitzó. Si t’hi fixes bé, hi ha un moment que no pots
distingir el mar del cel. Avui, semblen dos amics. Així tan blau, el cel, dóna
una sensació de llunyania. La sorra té un color marró càlid. Segurament, és
fina, ja que la noia que travessa el camí, va descalça i els peus no li fan
mal, sembla caminar relaxadament. Podem observar les ombres que cauen sobre el
camí dels arbres i dels arbustos. El color d’aquesta tanca els cobreix, marca
el pas entre la sorra i el color verd que regna a la platja.
La protagonista és una noia d’uns
trenta anys. No se li veu la cara, però el que percebo a través de la
fotografia és la sensació de pau i tranquil·litat de què deu d’estar gaudint
aquesta noia que passeja. Veig una platja deserta, el mar tranquil... La
protagonista de la foto va vestida amb un conjunt blanc de platja, molt
estiuenc i fresc: fa estiu. Porta una
bossa de conjunt, també de color blanca. Va descalça, però porta unes xancles
negres a la mà esquerra. Es rossa, i porta el cabell recollit amb un monyo ben alt:
cosa que l’estilitza. Ella sembla observar el
mar.
Ha vingut a la platja per
evadir-se dels problemes, per gaudir del sol i del vent, per pensar, per fugir
de les presses... Els crits de les gavines i la remor de les onades són els
únics sorolls que deu sentir mentre camina lentament sobre la sorra. Els seus
pensaments potser són ara més
raonables, més bonics.
Segurament, aquesta foto s’ha tirat a la primavera, per tant si la noia rossa
es banya podria agafar un constipat. Però quin sol! I quin bon dia... Sempre li
han dit que caminar descalça per la platja millora la circulació sanguínia i
que fer aquest exercici va bé per les cames, potser per això en baixar del
cotxe s’ha tret les xancletes i ara camina esperant trobar un destí millor.
L’aigua és freda, però bona. Sempre és bona. Aquell temporal de fa 23 anys està
molt lluny ara mateix. Segurament, s’emportà l’ arbre més vell del bosc. Però
ara tot es tranquil... Com pot ser que les coses canviïn tan ràpid? No ho sé,
ningú ho sap. Però una platja, sempre serà una platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada