EL RACÓ DEL MEU COS

És quan jo corro, quan salto, quan patino... És quan jo ballo, quan esquio, quan nedo...  És un motiu per viure. Són els peus els que em permeten mantenir-me  dreta, els que em permeten tornar caminant des de l’institut amb els amics cap a casa, els que em permeten fer Educació Física amb la meva classe.

Recordo un cop que anava descalça per casa meva i em varen caure unes tisores al peu, vaig plorar mentre em curaven la ferida, pensant què faria jo sense els meus peus...  I és que a  vegades em pregunto ¿Què faria jo sense els meus peus? Encara que siguin lletjos, crec és una de les parts del meus cos preferides. Tenint en compte que també totes les parts del cos són importants, penso en ells. Quan m’aixeco de bon dematí i està el terra molt fred i camino fins al lavabo...  O quan camino per la sorra mullada pel mar... Perquè jo trobo que els meus peus són com un sentit més. Són els que em permeten moure’m d’aquí cap allà, o anar amb bici amb els amics. Són els que em diuen si de bon matí farà un bon dia... Són els que em diuen si l’aigua del mar és freda...

I és que és veritat, de petita quan mirava Heidi em moria de pena. La seva millor amiga, la Clara, no podia caminar, no podia córrer amb les cabres... I allò em deixava paralitzada...També recordo un cop quan era petita que vaig veure un senyor sense cames en una cadira de rodes, em vaig morir de pena... I ara que hi penso, sé que segur que ell no pot arribar a fer el que jo puc fer amb els meus peus. Segur que està mort de pena perquè no pot córrer, no pot fer esport, no pot sentir-se lliure com jo... 

En resum, que els peus són una de les parts del meu cos que m’agraden més.